Ennio de Giorgi
S'ha proposat que aquesta pàgina sigui reanomenada a Ennio De Giorgi. Motiu: encara no s'han proporcionat els motius |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Ennio Raffaele Paolo De Giorgio 8 febrer 1928 Lecce (Itàlia) |
Mort | 25 octubre 1996 (68 anys) Pisa (Itàlia) |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza (1946–1950) |
Director de tesi | Mauro Picone |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, equació diferencial en derivades parcials, matemàtiques, superfície mínima i drets humans |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, activista polític |
Ocupador | Scuola Normale Superiore de Pisa (1959–1996) Universitat de Messina (1958–1959) Istituto per le applicazioni del calcolo (1950–1958) |
Membre de | Acadèmia Francesa de les Ciències (membre estranger) (1995–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1995–) Acadèmia Pontificia de les Ciències (1981–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1978–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Accademia Nazionale dei Lincei Accademia delle Arti del Disegno |
Alumnes | Haïm Brezis |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Luigi Ambrosio, Gianni Dal Maso, Furio Honsell, Giuseppe Buttazzo, Carlo Mantegazza, Livio Piccinini, Giovanni Alberti, Andrea Braides, Ferruccio Colombini, Antonio Leaci i Paolo Marcellini |
Família | |
Pares | Nicola De Giorgi i Stefania Scopinich |
Premis
|
Ennio de Giorgi (Lecce, 8 de febrer de 1928 - Pisa, 25 d'octubre de 1996) va ser un matemàtic italià.
Vida i Obra
El seu pare va morir quan només tenia dos anys.[1] Va cursar els estudis secundaris a la seva vila natal durant la Segona Guerra Mundial, mentre el seu germà gran era al front. El 1946 va anar a Roma per a estudiar enginyeria a la universitat de Roma La Sapienza però el curs següent va decidir canviar-se a matemàtiques a instàncies d'Enrico Bompiani.[2] Es va graduar el 1950 sota la direcció de Mauro Picone i, immediatament, va començar a treballar a l'Istituto per le applicazioni del calcolo que dirigia el propi Picone.[3]
El 1959, després d'un curs fent de professor a la universitat de Messina, va ser nomenat professor de la Scuola Normale Superiore de Pisa, on va romandre la resta de la seva vida.[4]
De Giorgi es va fer famós el 1957 quan, simultània però independentment de John Nash, va formular un teorema sobre la regularitat de les equacions diferencials el·líptiques, que donava solució al dinovè problema de Hilbert.[5] A partir de 1975 també va introduir una nova eina en l'estudi de les equacions diferencials i el càlcul de variacions: la Γ-convergència.[6]
Va publicar unes cent cinquanta obres entre articles, llibres i monografies.[7] A part dels temes esmentats, va estar interessat pels fonaments de la matemàtica, proposant teories més generals que les purament axiomàtiques[8] i repensant les condicions del formalisme matemàtic.[9]
Va rebre el Premi de la República el 1973 i el Premi Wolf el 1990, a més de ser membre de diferents acadèmies i societats científiques de tot el món.[10] L'Institut de Matemàtiques de la Scuola Normale porta el seu nom i des del 2001 s'organitzen el col·loquis mensuals De Georgi en aquest institut.[11]
Referències
- ↑ Parlangeli, 2019, p. 3.
- ↑ Parlangeli, 2019, p. 14.
- ↑ Ambrosio et al., 1999, p. 3.
- ↑ Lions i Murat, 1997, p. 1096.
- ↑ Emmer, 1997, p. 1101.
- ↑ Dal Maso, 2011, p. 1017-1021.
- ↑ Ambrosio et al., 1999, p. 23-31.
- ↑ Ambrosio et al., 1999, p. 19-20.
- ↑ Di Patri, 2021, p. 213 i ss.
- ↑ Chang, 2011, p. 201.
- ↑ Zannier, 2012, p. vii.
Bibliografia
- Ambrosio, L.; Dal Maso, G.; Forti, M.; Miranda, M.; Spagnolo, S. «Ennio de Giorgi» (en anglès). Bolletino dell'Unione Matematica Italiana, Vol. 2-B, Num. 1, 1999, pàg. 3-31. ISSN: 0392-4041.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Dal Maso, Gianni «Ennio de Giorgi and Γ-convergence» (en anglès). Discrete and Continuous Dynamical Systems, Vol. 31, Num. 4, 2011, pàg. 1017-1021. DOI: 10.3934/dcds.2011.31.1017. ISSN: 1078-0947.
- Di Patri, Patrizia «Il Pensiero filosofico di Ennio de Giorgi» (en italià). Intersezioni, Num. 2, 2021, pàg. 213-217. DOI: 10.1404/101354. ISSN: 0393-2451.
- Emmer, Michele «Interview with Ennio de Giorgi» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 44, Num. 9, 1997, pàg. 1097-1101. ISSN: 0002-9920.
- Lions, Jacques-Louis; Murat, François «Ennio de Giorgi (1928-1996)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 44, Num. 9, 1997, pàg. 1095-1096. ISSN: 0002-9920.
- Parlangeli, Andrea. A Pure Soul (en anglès). Springer, 2019. ISBN 978-3-030-05302-4.
- Zannier, Umberto. Colloquium De Giorgi 2009 (en italià). Edizioni della Normale, 2012. ISBN 978-88-7642-388-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ennio de Giorgi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Centro di Ricerca Matematica Ennio De Giorgi» (en italià). Scuola Normale Superiore. [Consulta: 4 octubre 2023].