François-Édouard Picot
Picot a les acaballes de la seva vida. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 octubre 1786 París |
Mort | 15 març 1868 (81 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 7 Grave of François-Édouard Picot (en) |
Nacionalitat | França |
Formació | Acadèmia de França a Roma (1813–1817) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | pintor |
Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Membre de | |
Gènere | Retrat pictòric, nu, pintura d'història, pintura religiosa i pintura mitològica |
Moviment | Neoclassicisme |
Professors | François-André Vincent i Jacques-Louis David |
Alumnes | Édouard Cibot, Étienne-Prosper Berne-Bellecour, Alexandre Cabanel, William-Adolphe Bouguereau, Ulysse Butin, Jean Jacques Henner, Claudius Popelin, Jehan Georges Vibert, Jean Ferdinand Chaigneau, Jules Collinet, Camille Pissarro, Georges Lafosse, Édouard Baille, Victor Louis Mottez, Charles Frédéric Chassériau, Gustave Moreau, Gustave Guillaumet i Adolphe Leofanti |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Augustin-André Picot |
Cronologia | |
17 març 1868 | funeral (Notre-Dame-de-Lorette (en) ) |
Premis 2n Premi de Roma 1811 | |
Obres destacables | |
Amor i Psique (1817) Musée du Louvre | |
François-Édouard Picot (París, 17 d'octubre de 1786 - París, 15 de març de 1868), fou un pintor francès d'estil neoclàssic.
Biografia
Alumne de François-André Vincent i de Jacques-Louis David, assolí un segon lloc al Premi de Roma el 1811.
De tornada a París després d'un viatge d'estudis a Roma, va exposar "Cupido i Psique" al Saló de París de 1819, i el mateix any va pintar, "la mort de Safira" per a l'església de Saint-Séverin a París. Va ser elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts el 1836 i continuà exhibint les seves pintures a la Sala fins a 1839. Va decorar amb Hippolyte Flandrin l'església de Saint-Vincent-de-Paul a París i també va fer pintures i frescos per al Museu del Louvre, el castell de Versalles i el Palau de Luxemburg.
És destacable el fresc dels pelegrins d'Emaús, obra pintada a la cera per François-Edouard Picot a l'església de Saint-Denys du Saint-Sacrement a París recentment restaurada. Alhora pintor d'història, retratista i pintor de gènere, François-Édouard Picot va ser més apreciat pels mèrits del seu ensenyament que no pas pel seu talent com a pintor.
Alumnes
(llista no exhaustiva)
Picot va tenir nombrosos alumnes, entre els quals:
- Paul Léon Aclocque,[1]
- Theodor Aman,
- Charles-Alphonse-Paul Bellay, Premi de Roma
- Léon Belly,
- Jean-Achille Benouville,
- François-Léon Benouville,
- Étienne-Prosper Berne-Bellecour,
- William Bouguereau, Premi de Roma
- Guillaume-Charles Brun,
- Ulysse Butin,
- Alexandre Cabanel,
- Philip Hermogenes Calderon,
- Théophile-Narcisse Chauvel,
- Charles-Camille Chazal,
- Édouard Cibot, Georges Clairin,
- Félix-Auguste Clément,
- Charles-Alexandre Coëssin de la Fosse,
- Henri Coroenne,
- Victor-Gustave Cousin,
- Charles Alexandre Crauk,
- Gustave Droz,
- Charles-Antoine Flajoulot,
- Félix Giacomotti,
- Gustave Guillaumet,
- Léon Albert Hayon,
- Jean-Jacques Henner,
- Jozef Israëls,
- Auguste Leloir,
- Jules Eugène Lenepveu,
- Louis Hector Leroux,
- Émile Lévy,
- Henri-Léopold Lévy,
- Henry Stacy Marks,
- Gustave Moreau,
- Victor Mottez,
- Alphonse de Neuville,
- Léon Perrault,
- Isidore Pils,
- Claudius Popelin,
- Antoine Rivoulon,
- Édouard Sain,
- Elihu Vedder,
- Jean-Georges Vibert.
Galeria d'imatges
- Retrat de Nicolas-Pierre Tiolier (v. 1817)
-
- Leda (1832)
-
-
Notes i referències
- ↑ «Union List of Artist Names (Getty Museum)» (en anglès). getty.edu.
Enllaços externs
- (anglès) François-Édouard Picot sur Artcyclopedia
- (francès) François-Édouard Picot sur la Base Joconde