Gai Servili Gemin
| Nom original | (la) C. Servilius C.f.P.n. Geminus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 240 aC antiga Roma |
| Mort | 180 aC (59/60 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
Decemvir sacris faciundis (en)  | |
| 220 aC – 212 aC | |
| Legat | |
| 212 aC – 212 aC | |
| Decemvir sacris faciundis (en) | |
| 211 aC – 180 aC | |
| Tribú de la plebs | |
| 211 aC – 211 aC | |
| Pontífex | |
| 210 aC – 183 aC | |
| Edil plebeu | |
| 209 aC – 209 aC | |
| Mestre de cavalleria | |
| 208 aC – 208 aC | |
| Edil curul | |
| 208 aC – 208 aC | |
| Pretor | |
| 206 aC – 206 aC | |
 Cònsol romà | |
| 203 aC – 203 aC Juntament amb: Gneu Servili Cepió | |
| Dictador romà | |
| 202 aC – 202 aC | |
| Procònsol | |
| 202 aC – 202 aC | |
| Decemvir agris dandis assignandis | |
| 201 aC – 200 aC | |
| Duovir aedi dedicandae (en) | |
| 194 aC – 194 aC | |
| Pontífex màxim | |
| 183 aC – 180 aC | |
| Pontífex | |
| 180 aC – 180 aC | |
| Governador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Fills | Caius Servilius Geminus (presumiblement) |
| Pares | Gai Servili (triumvir) i valor desconegut |
| Germans | Marc Servili Pàlex Gemin |
Gai Servili Gemin (en llatí: Gaius Servilius C. f. P. n. Geminus) va ser un magistrat romà, fill del triumvir Gai Servili. Titus Livi l'anomena Gai Servili Gemin, però als Fasti Capitolini apareix només com C. Servilius C. F. P. N.
Se'l menciona l'any 212 aC, quan va ser enviat a Etrúria per comprar gra per les tropes de la guarnició romana de Tàrent, llavors assetjada per Hanníbal. Va aconseguir penetrar a la ciutat assetjada i entregar els subministraments. El 210 aC va ser escollit pontífex al lloc de Tit Otacili Cras. El 209 aC va ser edil plebeu; i el 208 aC edil curul. Mentre exercia aquest darrer càrrec va ser cridat a servir com a magister equitum del dictador Tit Manli Torquat.
El 206 aC va ser pretor i va obtenir Sicília com a província. El 203 aC era cònsol amb Gneu Servili Cepió. Va obtenir Etrúria com a província i d'allí va marxar a la Gàl·lia Cisalpina on casualment va alliberar al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Com que no podia ser tribú, ni edil plebeu mentre el pare (que ja havia estat assegut a cadira curul) era viu, es va presentar una rogatio per alliberar-lo de les conseqüències (ne C. Servilio fraudi esset) puix que no sabia que el pare era viu.
El 202 aC va ser nomenat dictador pel cònsol Marc Servili Pàlex Gemin per celebrar els comicis, i va ser la darrera persona que va exercir aquest càrrec fins a Sul·la.
El 201 aC era un dels decemvirs encarregats del repartiment de terres entre els veterans que havien lluitat a Àfrica amb Publi Corneli Escipió Africà Major.
El 183 aC va ser escollit pontífex màxim al lloc de Publi Licini Cras. Va morir l'any 180 aC.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). «Servilius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 12 maig 2024].
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
509 aC: Gai Papiri 460 aC: Quint Furi 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Corneli Lèntul Caudí 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |