IAST
Tipus | sistema de romanització i sistema d'escriptura |
---|---|
Llengües | sànscrit |
IAST (International Alphabet of Sanskrit Transliteration) és l'alfabet internacional de transliteració del sànscrit amb caràcters llatins.
Història
Aquest codi es va establir a Ginebra el 1894.[1] És la forma de transliteració del sànscrit i del pali més popular. D'ençà que es va crear l'IAST s'ha vingut utilitzant en la major part de les publicacions impreses que inclouen texts en sànscrit o pāḷi, especialment en els llibres i articles que tracten de les religions índiques:Hinduisme, Budisme i Jainisme.
Actualment, d'ençà que les fonts IAST es troben en Unicode, també es fa servir en pràcticament tots els texts electrònics que tracten sobre els mateixos temes.
L'IAST és també molt útil i pràctic per la transcripció d'una gran part de les llengües modernes de l'Àsia meridional.
Codi IAST
Les lletres de l'alfabet IAST es mostren amb llur equivalent en Devanāgarī i llur valor fonètic en l'IPA. Aquesta transliteració és només vàlida per al sànscrit, car en el cas de l'Hindi han tingut lloc alguns petits canvis fonològics:
अ [ɐ] a A | आ [ɑː] ā Ā | इ [i] i I | ई [iː] ī Ī | उ [u] u U | ऊ [uː] ū Ū | ऋ [ɹ̩] ṛ Ṛ | ॠ [ɹ̩ː] ṝ Ṝ | ऌ [l̩] ḷ Ḷ | ॡ [l̩ː] ḹ Ḹ | vocals |
ए [eː] e E | ऐ [aːi] ai Ai | ओ [oː] o O | औ [aːu] au Au | diftongs |
अं [ⁿ] ṃ Ṃ | anusvara |
अः [h] ḥ Ḥ | visarga |
Velars | Palatals | Retroflexes | Dentals | Labials | |
क [k] k K | च [c] c C | ट [ʈ] ṭ Ṭ | त [t̪] t T | प [p] p P | Oclusives sordes |
ख [kʰ] kh Kh | छ [cʰ] ch Ch | ठ [ʈʰ] ṭh Ṭh | थ [t̪ʰ] th Th | फ [pʰ] ph Ph | Oclusives sordes aspirades |
ग [ɡ] g G | ज [ɟ] j J | ड [ɖ] ḍ Ḍ | द [d̪] d D | ब [b] b B | Oclusives sonores |
घ [ɡʱ] gh Gh | झ [ɟʱ] jh Jh | ढ [ɖʱ] ḍh Ḍh | ध [d̪ʱ] dh Dh | भ [bʱ] bh Bh | Oclusives sonores aspirades |
ङ [ŋ] ṅ Ṅ | ञ [ɲ] ñ Ñ | ण [ɳ] ṇ Ṇ | न [n] n N | म [m] m M | Nasals |
य [j] y Y | र [r] r R | ल [l] l L | व [ʋ] v V | Semivocals | |
श [ɕ] ś Ś | ष [ʂ] ṣ Ṣ | स [s] s S | Sibilants | ||
ह [ɦ] h H | Fricatives sonores |
Vegeu també
- Sànscrit
- Harvard-Kyoto
- NLAC
Referències
- ↑ History of Skt. transcription and 1894, Rapport de la Trans.