José Solís Ruiz
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 setembre 1913 Cabra (Província de Còrdova) |
Mort | 30 maig 1990 (76 anys) Madrid |
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya | |
11 desembre 1975 – 3 juliol 1976 ← Fernando Suárez González – Álvaro Rengifo Calderón → | |
Ministre Secretari General del Moviment | |
13 juny 1975 – 11 desembre 1975 ← Fernando Herrero Tejedor – Adolfo Suárez González → | |
Procurador a Corts | |
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← José Utrera Molina, Fernando Herrero Tejedor, Fernando Suárez González – Adolfo Suárez González, Álvaro Rengifo Calderón → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 – Torcuato Fernández Miranda Hevia, Enrique García-Ramal y Cellalbo → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ← José Luis Arrese Magra Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
31 maig 1961 – 2 juliol 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
16 maig 1958 – 1r juny 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
Ministre Secretari General del Moviment | |
25 febrer 1957 – 29 octubre 1969 ← José Luis Arrese Magra – Torcuato Fernández Miranda Hevia → | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1955 – 15 maig 1958 ← José Luis Arrese Magra Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de la província de Guipúscoa | |
8 juny 1951 – 7 setembre 1951 ← Francisco Sáenz de Tejada y Olózaga – Tomás Garicano Goñi → | |
Procurador a Corts | |
13 maig 1949 – 23 març 1949 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de la província de Pontevedra | |
15 juliol 1948 – 8 juny 1951 ← Luis Ponce de León Cabello – Elías Palao Martialay → | |
Procurador a Corts | |
12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Valladolid |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, militar, advocat |
Partit | FE de las JONS |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Premis
| |
Signatura |
José Solís Ruiz (Cabra (Còrdova), 27 de setembre de 1913 – Madrid, 30 de maig de 1990) va ser un polític espanyol, ministre durant la dictadura del general Franco. Se'l va conèixer com «el somriure del règim».
Bibliografia
Va estudiar Dret a les universitats de Deusto i Valladolid. A la ciutat castellana va iniciar la seva militància en la Falange, sent voluntari al començament de la Guerra Civil, i aconseguí el grau d'alferes provisional.
Activitat durant el règim franquista
En acabar la guerra, va ingressar per oposició en la Secretaria Tècnica Sindical, on va ocupar la plaça de secretari de la secció sindical central del Sindicat Nacional del Metall. En 1944 va guanyar l'oposició al Cos Jurídic de l'Armada i es va incorporar a la sotssecretaria general d'Ordenació Social. Va ser membre de les Corts franquistes pràcticament sense interrupció des de 1946.[1] En 1946 va ser l'organitzador del primer Congrés Nacional de Treballadors. Més tard va ser governador civil de Pontevedra i Guipúscoa. En 1951 va ser nomenat Delegat Nacional de Sindicats i, en 1957, Ministre Secretari General del Movimiento instruït per Adolfo Schneider,[2] càrrec que compatibilitzaria amb l'anterior fins a 1969, data en què va ser destituït de tots dos.
Aquesta destitució es va produir en el context de l'escàndol MATESA. Solís en aquest marc va recolzar les postures falangistes enfront de les defensades pels tecnòcrates de l'Opus Dei. Va ocupar de nou, a partir de juny de 1975, la Secretària General del Movimiento a l'últim govern de Franco amb motiu de la mort del seu antecessor Fernando Herrero Tejedor. Va participar de forma destacada en els Acords Tripartits de Madrid (1975) pels quals Espanya abandonava els territoris del Sahara Occidental.
Els últims anys
Va formar part del primer govern posterior a la mort de Franco en qualitat de ministre de Treball, càrrec que va ocupar des de l'11 de desembre de 1975 fins al 7 de juliol de 1976. Des de llavors va abandonar la vida política i es va concentrar en l'activitat empresarial. Va recollir part dels seus plantejaments polítics en l'obra Nueva convivencia española (1959). Va morir a Madrid en 1990.
Referències
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José Luis Arrese Magra | Ministre Secretari General del Moviment 1957 - 1969 | Succeït per: Torcuato Fernández Miranda |
Precedit per: Fernando Herrero Tejedor | Ministre Secretari General del Moviment 1975 | Succeït per: Adolfo Suárez González |
Precedit per: Fernando Suárez González | Ministre de Treball 1975 - 1976 | Succeït per: Álvaro Rengifo Calderón |