Josep Maria Sala i Grisó
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 desembre 1945 (78 anys) Barcelona |
Senador al Senat espanyol | |
13 març 1996 – 7 novembre 1997 (renúncia) – Rosa Barenys i Martorell → Legislatura: sisena legislatura espanyola Nomenat per: Parlament de Catalunya | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
5 desembre 1995 – 29 octubre 1997 (renúncia) – Assumpta Baig i Torras → Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Senador al Senat espanyol | |
16 juny 1993 – 9 gener 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Nomenat per: Parlament de Catalunya | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Senador al Senat espanyol | |
14 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Nomenat per: Parlament de Catalunya | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona |
Formació | Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | enginyer industrial, polític, sindicalista, informàtic |
Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya |
Membre de | |
Participà en | |
9 març 1966 | La Caputxinada |
Josep Maria Sala i Griso (Barcelona, 17 de desembre de 1945) és un polític català.
Família
Josep Maria Sala és besnebot de Nemesi Ponsati, nebot valencià de Maria del Carme Ponsati i de Roser Ponsati i cosí prim de Clara Ponsatí i d'Agnès Ponsati.[1]
Biografia
Activitat política
Es graduà com a enginyer industrial a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB). Ha treballat com a enginyer industrial i informàtic d'IBM i SAE. Fou delegat del Sindicat Democràtic d'Estudiants (1964-1968) i participà en la Caputxinada.
Des de 1970 ha estat vocal i secretari de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i membre de l'Associació de Tècnics d'Informàtica. Secretari nacional del PSC-PSOE, membre del Comitè Federal del PSOE i afiliat a la UGT. És soci d'Òmnium Cultural, de la Creu Roja Espanyola, de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana i de la Fundació Rafael Campalans.[2]
Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, 1988, 1992 i 1995, i fou designat senador per Catalunya del 1989 al 1997. Fou membre de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya el 1984-1992.[3]
Implicació al cas Filesa
Juntament amb el seu company de partit Carlos Navarro i Gómez es va veure implicat en el cas Filesa sobre el finançament irregular al PSOE i fou condemnat per la Sala Segona del Tribunal Suprem d'Espanya el 28 d'octubre de 1997 per delictes de falsedat en document mercantil i associació il·lícita a dues penes d'un any de presó, sis d'inhabilitació i una multa.[4] Aquell any va abandonar els seus càrrecs polítics. Fou empresonat al Centre Penitenciari de Can Brians, fins que fou alliberat el 9 de desembre de 1997 per haver-se-li admès un recurs d'empara al Tribunal Constitucional d'Espanya, qui va anul·lar la sentència el 4 de juny de 2001.[5]