Juan de Dios Sotelo Machín
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 9 juliol 1793 Ferrol (província de la Corunya) | ||||||||||||
Mort | 15 maig 1860 (66 anys) Madrid | ||||||||||||
Ministre de Marina i Ultramar | |||||||||||||
8 d'abril de 1840 – 18 de juliol de 1840 | |||||||||||||
28 de març de 1847 – 4 d'octubre de 1847 | |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||
Ocupació | polític, militar | ||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||
Lleialtat | Regne d'Espanya | ||||||||||||
Branca militar | Armada Espanyola | ||||||||||||
Rang militar | Tinent General | ||||||||||||
Conflicte | Guerra del francès Guerres d'independència hispanoamericanes | ||||||||||||
Premis | |||||||||||||
Llista
|
Juan de Dios Sotelo Machín (Ferrol, 9 de juliol de 1793 - Madrid, 15 de maig de 1860) va ser un almirall de l'Armada Espanyola, ministre de Marina i Ultramar durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
El 1806 ingressà com a Guardiamarina a Ferrol. Durant la Guerra del francès va prendre part en diverses accions navals al Mediterrani, i en 1810 fou ascendit a alferes de fragata. En 1813 va ser destinat a Amèrica, d'on va tornar el gener de 1814. Al juny d'aquest mateix any va iniciar una volta al món a bord de la corbeta Descubierta.[1]
En 1815 fou ascendit a alferes de navili, i a bord de la corbeta Diamante participà en el desembarcament de Morillo a l'illa Margarita. Fou ascendit aleshores a tinent de fragata. Al juny de 1818 va ser destinat a Cadis procedent d'Amèrica. En 1822 fou nomenat Secretari de la Capitania General i el 1826 ascendit a tinent de navili. En 1833 fou ascendit a capità de fragata i en 1835 fou nomenat oficial de la Secretaria d'Estat i Despatx de Marina.[2]
En 1840 va ser ascendit a brigadier i va ser ministre del despatx de Marina i d'Ultramar en la regència d'Espatero uns mesos amb la presidència del Consell de Ministres d'Evaristo Pérez de Castro. Uns mesos més tard fou arrestat a Alacant per oposar-se a la regència. En 1844 fou elegit diputat per Cadis.[3] Seria novament ministre en 1847 ja en ple regnat d'Isabel II. Va ser també capità general de Ferrol (1848), Cadis (1854) i Cartagena (1858), ascendit a tinent general (1859),[4] president de la junta del Almirallat i senador vitalici en 1847.[5]
Referències
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Manuel Montes de Oca Alejandro Oliván Borruel | Ministre de Marina (abril-juliol) 1840 (març-octubre)1847 | Succeït per: Francisco Armero Peñaranda Fernando Fernández de Córdova Valcárcel |