Mocho'
Qato'k | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua viva i llengua no-escrita |
Ús | |
Parlants | Mèxic 106 (2010)[1] |
Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2] |
Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
Estat | Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües q’anjob’al | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | cap valor |
Institució de normalització | INALI |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-2 | mhc |
ISO 639-3 | mhc |
Glottolog | moch1257 |
Ethnologue | mhc |
UNESCO | 1358 |
IETF | mhc |
Endangered languages | 141 |
El mocho' ([mot͡ʃoʔ]), motozintleo o cotoque és una llengua maia del tronc q'anjo'bal parlada pels mochos al municipi de Motozintla, Chiapas, Mèxic. Una variant dialectal anomenada tuzanteco es parla a les localitats de Belisario Dominguez i Tuzantán.[3] L'idioma mocho' és una llengua en greu perill d'extinció, perquè compta amb només 141 parlants segons el cens de l'INEGI de l'any 2010 (106 segons l'INALI).
Classificació
El mocho' juntament amb el q'anjob'al i el jakaltek formen el grup lingüístic kanjobalan, i al seu torn, aquest pertany al tronc kanjobalan-chuj del tronc de llengües maies.[4]
Vocals
Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i [i], ii [iː] | u [u], uu [uː] | |
Intermitjana | e [e], ee [eː] | o [o], oo [oː] | |
Oberta | a [a], aa [aː] |
Diftongs
Alguns diftongs que es presenten en moccho' són:
- ay [aj]
- ey [ej]
- oy [oj]
Text mostra
Una endevinalla en mocho'.
En mocho'
¡A ke mu chelawitaa ch'in!
Jel ka'on tyakon si
juune' kuch mar is
xmajaka ti' bej.
Ja'e aqoqo.[5]
En català
¡A que no endevines, nen!
Si vas a tallar llenya,
un garrí molt fluix,
et buscarà en el camí.
El vesper.
Referències
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desaparición publicat per l'INALI
- ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
- ↑ CDI. «Mochós-Motozintlecos». Monografías de los pueblos indígenas, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 gener 2014].
- ↑ Native languages of the americas. «Mocho maya pronuciation and spelling guide».
- ↑ Flores Farfán, José Antonio. Adivinanzas en lenguas mayas: ch'ol, mocho', tesltal, q'anjob'al. México: CIESAS, 2007, p. 40. ISBN 968-496--620-2.
Bibliografia
- (anglès) Martin, Laura, Irrealis Constructions in Mocho (Mayan), Anthropological Linguistics, 40:2, pp. 198-213, 1998.
Enllaços externs
- Projecte Idiomes en perill d'extinció: mocho'.