Saltxak Toka
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 desembre 1901 Saryg-Sep (Imperi Xinès) |
Mort | 11 maig 1973 (71 anys) Kizil (Unió Soviètica) |
Sepultura | Kizil |
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Comunista de l'Est |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Revolucionari del Poble Tuvinià Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Tannu Tuva |
Rang militar | tinent general (1944–) |
Participà en | |
30 març 1971 | 24è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
29 març 1966 | 23è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
17 octubre 1961 | 22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
27 gener 1959 | 21è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
14 febrer 1956 | XX Congrés del PCUS |
5 octubre 1952 | 19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Família | |
Cònjuge | Khertek Antximaa-Toka |
Premis
| |
Signatura |
Saltxak Toka (Saryg-Sep, 15 de desembre de 1901 - Kizil, 11 de maig de 1973) Saltxak Kalbak-Khorékovitx Toka, rus: Салча́к Калбак-Хоре́кович То́ка, fou un polític tuvinià, i més tard, soviètic. Va ser secretari general del departament de Tuvinian del PCUS del 1944 al 1973; anteriorment, va ser el secretari general del Comitè Central del Partit Revolucionari del Poble de Tuvan i va ser el governant suprem de la República Popular de Tuvan des de 1932 fins a la seva annexió per la Unió Soviètica el 1944.[1]
Salchak Toka va establir estrets contactes amb Iósif Stalin. Després de l'execució de Donduk Kuular el 1932, Salchak Toka es va convertir en governant de Tannu Tuva. Va introduir una ideologia comunista seguint el model soviètic, es va col·lectivitzar l'agricultura nòmada, es va modernitzar el país i es van suprimir les religions tradicionals (budisme tibetà i xamanisme). Es va desenvolupar un culte personal al seu voltant i va rebre nombrosos premis soviètics per les seves obres literàries.[2]
Referències
- ↑ Adle, Chahryar. History of Civilizations of Central Asia: Towards the contemporary period – From the mid-nineteenth to the end of the twentieth Century (en anglès). UNESCO, 2005, p. 337. ISBN 9789231039850.
- ↑ Jackson, Guida M. Women Leaders of Africa, Asia, Middle East, and Pacific: A Biographical Reference (en anglès). Xlibris Corporation, 2009-08-20, p. 158. ISBN 9781469113531.
Plantilla:Toka, Saltxak