Werner Heisenberg
Nom original | (de) Werner Karl Heisenberg |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 5 desembre 1901 Würzburg (Imperi Alemany) |
Mort | 1r febrer 1976 (74 anys) Múnic (Alemanya Occidental) |
Causa de mort | carcinoma de cèl·lules renals càncer de vesícula biliar |
Sepultura | Waldfriedhof de Munic, Block 163 48° 06′ 20″ N, 11° 29′ 48″ E / 48.105646°N,11.496684°E / 48.105646; 11.496684 |
Formació | Universitat de Múnic (1920–1923) Maximilians Gymnasium (1911–1920) |
Tesi acadèmica | Über Stabilität und Turbulenz von Flüssigkeitsströmen (1923 ) |
Director de tesi | Arnold Sommerfeld |
Activitat | |
Camp de treball | Física teòrica i matemàtiques |
Lloc de treball | Leipzig Múnic |
Ocupació | físic teòric |
Ocupador | Universitat de Múnic (1958–1958) Universitat de St Andrews (1955–1956) Institut Max Planck de Física (1946–1970) Uranprojekt (1941–1945) Universitat Humboldt de Berlín (1941–1941) Universitat de Leipzig (1927–1941) Universitat de Copenhaguen (1926–1927) Universitat de Göttingen (1924–1924) |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1961–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1942–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1933–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1930–1942) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Göttingen Eighteen (en) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències de l'RDA Accademia Nazionale dei Lincei Royal Society |
Alumnes | Erich Bagge |
Esport | alpinisme |
Participà en | |
1927 | Cinquè Congrés Solvay |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Edward Teller, Felix Bloch, Carl Friedrich von Weizsäcker, Rudolf Peierls, Friedwardt Winterberg, Hermann Arthur Jahn, Wang Fushan, Șerban Țițeica, Richard J. Eden, Peter Mittelstaedt, Wilhelm Brenig, Kurt Symanzik, Bernhard Kockel, Werner Güttinger, Wilhelm Macke, Ivan Supek, Viktor Garten, Fritz Kluge, Gerhard Börner, Hans Fiedler, Ludwig Bewilogua, Edwin Gora, Detlof Lyon, Alfred Recknagel, Hildegard Geest, Gerhard Martin, Willem van der Grinten, Horst Müller, Otto Günther i Hans Euler |
Família | |
Cònjuge | Elisabeth Schumacher Heisenberg (1937–) |
Fills | Jochen Heisenberg, Christine Mann, Barbara Heisenberg, Wolfgang Heisenberg, Martin Heisenberg, (Anna) Maria Heisenberg, Verena Heisenberg |
Pares | August Heisenberg i Annie Wecklein Heisenberg |
Germans | Erwin Heisenberg |
Cronologia | |
1943-15 octubre 1945 | Operació Alsos |
Operació Epsilon | |
Premis
| |
Signatura | |
Werner Heisenberg (alemany: Werner Karl Heisenberg) (Würzburg, 5 de desembre de 1901 - Múnic, 1 de febrer de 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.[1][2]
Va publicar el seu treball el 1925 a l'article revolucionari Über quantentheoretische Umdeutung kinematischer und mechanischer Beziehungen. A la sèrie posterior d'articles amb Max Born i Pascual Jordan, durant el mateix any, es va elaborar substancialment la seva formulació matricial de la mecànica quàntica. És conegut per formular el principi d'incertesa, que va publicar el 1927. Aquest principi afirma que és impossible mesurar simultàniament de manera precisa la posició i el moment lineal d'una partícula.[2]
Biografia
Nascut el 5 de desembre de 1901 a la ciutat alemanya de Würzburg, des de ben petit se sentí atret per les matemàtiques, i en menor grau per la física. L'any 1920, inicià el seu doctorat en matemàtiques, però Ferdinand von Lindemann el va rebutjar com a alumne perquè estava a punt de jubilar-se. El seu mestre recomanà a Heisenberg que fes els seus estudis de doctorat amb el físic Arnold Sommerfeld com a supervisor, el qual l'acceptà de bon grat, compartint estudis amb Wolfgang Pauli.
Durant el seu primer any, prengué cursos de matemàtiques amb la idea de passar-se a treballar en teoria de nombres tot just tingués l'oportunitat, però al cap de poc començà a interessar-se per la física teòrica. Intentà treballar en la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, però Pauli li aconsellà que es dediqués a la teoria atòmica en la qual encara existia gran discrepància entre teoria i experiment.
Heisenberg morí l'1 de febrer de 1976 a la ciutat de Múnic.
Recerca científica
Immediatament després de l'obtenció del seu doctorat, el 1923 viatjà a Göttingen, on treballà com a assistent de Max Born. El 1924, se n'anà a Copenhaguen on conegué Niels Bohr.
L'any 1925, Heisenberg desenvolupà la seva teoria de la mecànica quàntica. En comptes de concentrar-se en l'evolució dels sistemes físics de principi a fi, va concentrar els seus esforços per a obtenir informació sabent l'estat inicial i final del sistema, sense preocupar-se gaire per conèixer de manera precisa el que ocorre entremig. Concep la idea d'agrupar la informació en forma de quadres de doble entrada. Va ser Max Born qui es va adonar que aquesta forma de treballar ja havia estat estudiada pels matemàtics i no era altra cosa que la teoria de matrius. Un dels resultats més cridaners és que la multiplicació de matrius no és commutativa i, doncs, tota associació de quantitats físiques amb matrius haurà de reflectir aquest fet matemàtic, la qual cosa dugué Heisenberg, amb Edwin Schrödinger i Paul Dirac,[3] a enunciar el principi d'incertesa.
La teoria quàntica conegué un èxit enorme i assolia explicar pràcticament tot el món microscòpic. El 1932, poc abans de complir els 31 anys, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la creació de la mecànica quàntica, que ha permès el descobriment de formes al·lotròpiques de l'hidrogen.
L'any 1935, arran de la jubilació de Sommerfeld, intentà reemplaçar-lo com a professor a Múnic. Els nazis, però, volien eliminar tota teoria física "d'arrels jueves", en la qual són integrades la mecànica quàntica i la relativitat de Max Born i Albert Einstein, respectivament, i impediren el seu nomenament. A desgrat d'això, el 1938, Heisenberg acceptà de dirigir l'intent nazi per obtenir una arma atòmica. Durant molts anys, va subsistir el dubte sobre si aquest projecte va fracassar per imperícia de part dels seus integrants o perquè Heisenberg i els seus col·laboradors es van adonar del que Adolf Hitler podria haver fet amb una bomba atòmica. Només molts anys després, el 1995, es va saber que els càlculs alemanys estaven equivocats i que sempre van tenir la intenció de construir la bomba.
Reconeixements
En honor seu, s'anomenà l'asteroide (13149) Heisenberg descobert el 4 de març de 1995 per Freimut Börngen.
Referències en la cultura i la televisió
- A la sèrie de televisió nord-americana Breaking Bad (2008-2013), el professor de Química i protagonista de l'acció Walter White utilitza el cognom de "Heisenberg" com pseudònim per fer-se conèixer en el món del [narcotràfic]. Al seu torn, dins del mateix univers creat per Vince Gilligan, un personatge de la quarta temporada de la sèrie Better Call Saul (2015-2022) Werner Ziegler, porta el seu nom, fent referència al científic alemany, atès que també era la nacionalitat del personatge.[4]
- A la sèrie The Man in the High Castle s'al·ludeix que la seva participació en el programa nuclear de l'Alemanya nazi va ser un èxit que va conduir a la victòria nazi a la mateixa línia de temps. La bomba desenvolupada per ell en la sèrie és esmentada com a "Dispositiu Heisenberg".[cal citació]
Referències
- ↑ «Werner Heisenberg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 NobelPrize.org. «Werner Heisenberg Biographical» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ Hawking, Stephen; Mlodinow, Leonard. Brevísima historia del tiempo (en castellà). Barcelona: Crítica, 2005, p. 121. ISBN 978-84-9892-794-8.
- ↑ Tzanelli, Rodanthi & Majid Yar. «Breaking Bad, making good: Notes on a televisual tourist industry» (en anglès), 2016.
Vegeu també
- Copenhaguen (obra de teatre).
Bibliografia
- Mott, Nevill Francis; Peierls, Rudolf Ernst «Werner Heisenberg, 5 December 1901 - 1 February 1976» (en anglès). Biographical Memoirs of the Fellows of the Royal Society, Vol. 23, 1977, pàg. 213-251. DOI: 10.1098/rsbm.1977.0009. ISSN: 0080-4606.
- Schiemann, Gregor. Werner Heisenberg (en alemany). Verlag C.H. Beck oGH, 202008. ISBN 978-3-406-56840-4.
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- «Werner Heisenberg» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (castellà) Biografia de Werner Heisenberg Arxivat 2003-10-11 a Wayback Machine..
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Werner Heisenberg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Cassidy, David C. «Heisenberg, Werner Karl». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 maig 2021]. (anglès)
- Hosch, William L. «Werner Heisenberg». Encyclopaedia Britannica, 2009. [Consulta: 11 maig 2021]. (anglès)