Chogha Bonut
Tipus | Jaciment arqueològic i assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | xarestan de Dezful (Iran) | |||
Localització | Ahwaz | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
Data | 15 març 2001 | |||
Identificador | 3232 | |||
Història | ||||
Període | neolític | |||
Cronologia | ||||
1976-1977 | excavació arqueològica Director: Helene J. Kantor | |||
1977-1978 | excavació arqueològica Director: Helene J. Kantor | |||
1996 | excavació arqueològica Director: Abbas Alizadeh | |||
Activitat | ||||
Creació | segle LXXII aC | |||
Data de dissolució o abolició | 4000 aC | |||
Chogha Bonut (en persa, چغابنوت Čoḡā Bonut) és un jaciment arqueològic del sud-oest de l'Iran, situat a la província de Khuzestan. Es creu que el lloc ja estava ocupat des del 7200 aC, convertint-lo en el poble més antic del sud-oest de l'Iran.[1][2] El jaciment es troba a uns 20 km al sud-est de Dezful i a 5 km a l'oest de Chogha Mish (Čoḡā Mīš), un altre jaciment històric.
Aquest assentament a la plana Susiana va tenir un paper important en la civilització primerenca d'Elam. Més tard, aquesta zona va passar a ser dominada per Susa. El lloc és important, ja que conserva un registre d'assentament del període preceramic a l'Iran.
Descobriment
El lloc va ser descobert de forma accidental el 1976 quan es va anivellar el monticle per al desenvolupament de l'agroindústria. Helene J. Kantor, que aleshores treballava a Chogha Mish, es va dirigir ràpidament al lloc i va rebre un permís per investigar-lo.[3]
Kantor va romandre dues temporades (1976/1977 i 1977/1978), però no va poder tornar el 1979 a causa de la Revolució iraniana.[2] Abbas Alizadeh va continuar les investigacions al jaciment el 1996. Les seves troballes van ser publicades el 2003.[1] És un dels pocs jaciments neolítics excavats des de la revolució iraniana.[4]
L'assentament
Al lloc es documenten cinc fases d'ocupació:
- la Fase aceràmica,
- la fase Formativa de ceràmica,
- la fase 0 de la Susiana arcàica (inclou el període Susiana primerenc, c. 5900 aC),
- la fase Susiana mitjana tardana (c. 5200 aC)
- la fase Susiana tardana 2. (c. 4400-4000 aC)[5]
Cronologia comparativa
aC 11000 | Europa | Egipte | Síria Llevant | Anatòlia | Khabur | Jabal Sinjar Assíria | Tigris mitjà | Baixa Mesopotàmia | Iran (Khuzistan) | Iran | Indus/ Índia | Xina |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10000 | Neolític preceràmic A Gesher[7] Mureybet (10,500 aC) | Ceràmica primerenca (18.000 aC)[8] | ||||||||||
9000 | Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)[9] | |||||||||||
8000 | Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad | Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe | Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC) | |||||||||
7000 | Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC) | Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac) | Tell Sabi Abyad Bouqras | Jarmo | Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh | Mehrgarh I[7] | ||||||
6500 | Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)[10] | Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal) | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Chogha Bonut | Teppe Zagheh | Neolític ceràmic Peiligang | |||||
6000 | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | ||||||
5600 | Faium A | Amuq A | Halaf Halaf-Obeid | Umm Dabaghiya | Samarra (6000–4800 aC) | Tepe Muhammad Djafar | Tepe Sialk | |||||
5200 | Ceràmica de bandes (5500–4500 aC) | Amuq B | Neolític ceràmic | Hassuna | Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12) | Susiana A | Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe | |||||
4800 | Neolític ceràmic Merimde | Amuq C | Hacilar Mersin 22–20 | Hassuna tardà Gawra 20 | Tepe Sabz | Kul Tepe Jolfa | ||||||
4500 | Amuq D | Gian Hasan Mersin 19–17 | Obeid 3 | Obeid 3 (Gawra) 19–18 | Obeid 3 | Khazineh] Susiana B | ||||||
3800 | Badariana Naqada | Obeid 4 |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Alizadeh, Abbas. Excavations at the Prehistoric Mound of Chogha Bonut, Khuzestan, Iran, Seasons 1976/77, 1977/78, and 1996 ( PDF) (en anglès), 2003. ISBN 1-885923-23-6. Arxivat 2012-09-07 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Alizadeh, Abbas. Excavations at Chogha Bonut: The earliest village in Susiana, Iran (en anglès). Arxivat 2013-07-25 a Wayback Machine.
- ↑ Alden, John R «Excavations at the Prehistoric Mound of Chogha Bonut, Khuzestan, Iran: Seasons of 1976/77, 1977/78, and 1996 (Review)» (en anglès). Journal of the American Oriental Society, gener-març 2005.
- ↑ Hole, Frank «Neolithic Age in Iran» (en anglès). The Circle of Ancient Iranian Studies.
- ↑ «ČOḠĀ BONUT». Encyclopædia Iranica.
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- ↑ 7,0 7,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.