Cova Franchthi
Tipus | Cova i jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Ermionida Municipality (Grècia) (en) | |||
Localització | Kilada | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Història | ||||
Període | neolític i paleolític | |||
Activitat | ||||
Creació | fa 100.000 anys | |||
Data de dissolució o abolició | 3000 aC | |||
La cova Franchthi (en grec: Σπήλαιον Φράγχθι) està situada al sud-est de l'Argòlida, dins de la península grega del Peloponés i és en un paratge amb meravelloses vistes al golf Argòlic, enfront de la localitat grega de Koilada.
La cova estigué ocupada des d'època paleolítica, a l'entorn del 20000 ae i possiblement abans, i se'n mantingué l'ocupació durant el mesolític i neolític; fou abandonada al voltant del 3000 ae. És un dels pocs assentaments del món que mostra una ocupació humana contínua al llarg de 20.000 anys.
La cova presenta alguna de les primeres evidències d'agricultura a Grècia. Els primers habitants serien caçadors recol·lectors, amb restes simultànies de c. 11000 ae de fruita com ara ametles, festucs, garrofes i llentilles. L'avena salvatge i l'ordi silvestre hi apareixen en contexts datats des del 10500 ae, mentre que des del 7300 hi apareixen ja pésols i peres silvestres. Cap d'aquestes espècies és autòctona, i dues en són oriündes d'Àsia Menor, cosa que indica que el conreu de llegums i fruita seca precedí el de cereals a Grècia i fins a Àsia Menor. La troballa podria significar que aquesta zona meridional d'Argòlida fou la zona més antiga agrícola coneguda de Grècia. Els elements d'obsidiana apareguts a la cova provenen de les pedreres de l'illa de Melos, situada a 80 milles per mar, cosa que indica que la capacitat per fer aquests desplaçaments ja es donava en aquella època. Igualment i a l'entorn del 6000 ae apareixen evidències en el registre arqueològic de la cova de dues espècies de blat salvatge: pisana i emmer (Triticum dicoccum).
Cronologia relativa
aC 11000 | Europa | Egipte | Síria Llevant | Anatòlia | Khabur | Jabal Sinjar Assíria | Tigris mitjà | Baixa Mesopotàmia | Iran (Khuzistan) | Iran | Indus/ Índia | Xina |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10000 | Neolític preceràmic A Gesher[2] Mureybet (10,500 aC) | Ceràmica primerenca (18.000 aC)[3] | ||||||||||
9000 | Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)[4] | |||||||||||
8000 | Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad | Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe | Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC) | |||||||||
7000 | Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC) | Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac) | Tell Sabi Abyad Bouqras | Jarmo | Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh | Mehrgarh I[2] | ||||||
6500 | Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)[5] | Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal) | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Chogha Bonut | Teppe Zagheh | Neolític ceràmic Peiligang | |||||
6000 | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | ||||||
5600 | Faium A | Amuq A | Halaf Halaf-Obeid | Umm Dabaghiya | Samarra (6000–4800 aC) | Tepe Muhammad Djafar | Tepe Sialk | |||||
5200 | Ceràmica de bandes (5500–4500 aC) | Amuq B | Neolític ceràmic | Hassuna | Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12) | Susiana A | Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe | |||||
4800 | Neolític ceràmic Merimde | Amuq C | Hacilar Mersin 22–20 | Hassuna tardà Gawra 20 | Tepe Sabz | Kul Tepe Jolfa | ||||||
4500 | Amuq D | Gian Hasan Mersin 19–17 | Obeid 3 | Obeid 3 (Gawra) 19–18 | Obeid 3 | Khazineh] Susiana B | ||||||
3800 | Badariana Naqada | Obeid 4 |
Referències
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- ↑ 2,0 2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.
Bibliografia
- Clements, Christina, Franchthi Cavi. EMuseum. Minnesota State University, Mankato.
- Cullen, Tracey, Mesolithic mortuary ritual at Franchthi Cavi, Greece (en anglés).